Idees per a una imaginació impura

Un novici entra a prova en un monestir. La norma: només es poden dir dos paraules a l'any. El primer any diu: menjar dolent. El segon any exclama: llit dur. Al tercer any la frase es: m'en vaig. L'abat contesta: talós! Has hagut de menester TRES ANYS per adonarte'n! Aixó passa sovint, som lents de reflexos. Un noi portava 25 anys sense dir ni una paraula, a casa un dia, al'hora de dinar diu: hi falte sal. La seva mare, al.lucinada,contesta: ¡Fill meu, tants anys sense dir un mot, com es que parles ara? I ell: es que, fintes ara, tot estava bé. L'humor és l'única cosa que pot curar una societat tan malalta com la nostra. Com ben bé deia Joan Fuster en el seu llibre 'Diccionari per ociosos': l'única teologia d'alliberament interesant es la que ens allibera de la teologia, valga'm Deu nostre Senyor. Acabare comentant l'excelent última plana del diari La Vanguardia del 29/11/07, on un colega psicoleg ataca la farmacocracia que ens esclafa avui dia. Un farmaceutic renya el seu fill que li demana una aspirina dient-l'hi: nen, les pastilles son per vendre, no per pendre. Chapeau!!