En realitat, son corvs pel qu'es veu, una de les cinquanta mil clases d'ocells, pero darrerament els 'estupendos' s'an esfumat, tot el que veus es una trepa de garçes i pardals de cuan encara hi havia un graner a cel overt, l'era, nom sagrat, amb palla sempre revoleiada.. Magnetic fields, tots girem amb sorra als ulls, mig aclucats..sempre passa alló de bandeixar el temps,es com les tecles d'un piano, d'un ordenador, d'una ploma no, aixó mateix volia dir i a sortit insolitament del teclat, ai mareta meva. L'ocell un altre cop, si es que son som nosaltres, es clar. Jo sé el meu: el xut, sempre despert de nit. Ara que aixó de cruspir.se taups -tan genials, els topillos,segons quants n'hi hagin, es clar- ofidis, algun gatet.. Millor un rat penat, es conformen amb mosquits, i prou bé que volan, amb boira i tot amb l'ajut del radar -ultra.sons, quin llustre- O que se jo, pobret de mi, dec ser alguna especie per descobrir, d'aquelles que s'acaben en un sospir. Un pajaro de cuidado, vet aci. N'hi ha que cuiden, d'altres espantan, espanta el cuidado? Qui ho sap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario