Als poetes els agraden els nens, aprecien l'encanteri dels petits monstres, hom dona per imposible coneixer la opinió dels nens, ells xapoteixen mots d'animalons, que l'hi pots preguntar ja es altra historia, els menuts son plens d'acudits, una nova plaga -que el sas aquell...vaja, que son el poble perdut? Llavors d'allonces entonces va dir, ara que el tenia acostumat a no menjar va i es mor, sera ruc l'ase..aixó ho deia l'altre ase, si home, l'amo del ruc.. Quin embolic, m'en ric o fa plorar, pura farsa nitanera. No feu massa tard , no prenguis mal, tapat el coll, i sobre tot, NO ET MULLIS..No podem dir que va malament, de fet ho diem, que la 'culpa' es nostra, avisat's n'estavem, tots tips d'ecologisme de postaleta -o pitjor, de genocidi d'alguna cosa débil i povreta. Antes morir que pecar, valgam Deu nostre senyor, ja deia algu que raros, raros quizá no pero peores... eso seguro.Hem sembla que tot plegat fa venir ganes de ca.. diu un meu conegut, i de vegades -algunes cuantes moltes cert.-estic d'acord en que no se pue' aguantar pero es lo que hay, a ducharse con un trapo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario