Elemental, o no.

'Les particules elementals', un llivre publicat l'any 1998 per un xicot nascut el 1958, Michel Houellenbecq, es publicitaba com 'una autópsia del desig'. Més tard, es va convertir en pelicula, encara es deu poder trovar als cineclubs i les botiges de video per llogar. Primer vaig trovar el film, es deixava veure sense massa trasvals. Ara estic a la pagina 157 del llivre, n'hi han 291, es a dir que estic al bell mitg de la historia. Va de dos homes, germans abandonats, autistes socials..Tots dos cercan quelcom on refugiarse del fástic que els produeix el món. El sexe i la especulació biologica, les dos cares d la mateixa moneda son els seus ports de partida, encara no sé on faran cap, pero pinta força malament. Pels protagonistes. El llivre es una petita meravella, ni s'enganxa ni és deixa perdre, vas fent i, de pas, aprens nocions standar de l'ultima fisica dedicada a les particules. Sembla escrit pensant en el tipic lector de diaris -cultes- per aixó va per feina, pasen moltes coses -i no hi pasa res, vés per on- fins i tot les disgresions son ágils, gens enfarragoses. El Michel és també poeta -La pursuite du bonheur, Le sens du combat- i assagista-un estudi de H.P.Lovecraft p.e.- encara que son les noveletes les que més coneix tothom.Aviat en fará 50, ja es una edat. La valoració definitiva, quan acabi el llivre. Quin plaer tenir un llivre al que donen ganes de tornar-hi, no passa sovint, almenys a mi. Fins i tot e deixat de comprar el diari, n'estava bén tip. Bon escriptor, el Michel. Beneít sia.